divendres, 6 d’abril de 2012

tatuatge, símbol d'una identitat





“L’actitud corporal és una manera de comportar-se en la que s’expressa la relació amb el món social... Correccions intencionades per a la modificació del cos mitjançant la cosmètica, el vestuari, aspectes que depenen dels mitjans econòmics i culturals... Són marques socials que reben un valor de posició en el sistema de signes distintius. El cos és portador de signes ja que és el producte d’una fabricació cultural." (Bourdieu, 1991)
El tatuatge és un fenomen que implica el cos, però quin és el significat que li donem a quest embolcall? O és més que un simple recipient? 
Vaig començar a qüestionar-me sobre aquests interrogants i a cercar bibliografia antropològica sobre la temàtica, centrant-me especialment amb l’antropologia del cos estudiada i analitzada per Bourdieu, Le Breton, Mary Douglas, entre d’altres. Amb les lectures realitzades roman la idea que el cos és una realitat física i el que percebem és una construcció simbòlica forjada a través de la cultura, que és el que li dóna sentit. La interpretació que fem del cos depèn de condicionaments totalment socioculturals. Els individus cerquen les seves pròpies marques d’identitat autodesignant-se amb la corporalitat, especialment a través dels seus tatuatges. La moda, les tendències actuals o fins i tot els sentiments influencien per portar a cap aquesta pràctica.  
                                                
“s’ha d’estar molt segur, és una decisió molt personal i molt important, no crec que s’hagi de decidir en 5 minuts com passa a vegades...em vaig trobar una vegada un noi que va entrar a l’estudi, acabava de veure com un altre s’havia tatuat el nom darrera l’orella, ‘pués yo también me lo hago’...és un error, el tatuatge és permanent i el duràs amb tú tota la vida, no pots penedir-te’n”, em va comentar el Rubén. El Rubén, dedicant-se a tatuar des de fa anys no l’importa fer molts dissenys fins que troba el dibuix perfecte i la gent moltes vegades no ho entén, té pressa o es conforma amb el primer que veu. Els insisteix: “-Estàs convençut del tot?”. S’ha trobat gent que accepta o gent que no vol més esbossos. El tatuatge s’associa molt a “és para toda la vida” o “te puedes arrepentir”. Recalca que “un tatuatge forma part de tu i, amb el temps, quan et mires deixes de veure un tatuatge i et veus a tu mateix”.


              

La vivència del dolor
És de gran importància la vivència del dolor de cada subjecte i encara es percep més si és el primer. Els que ja en tenen uns quants comenten estar acostumats i, fins i tot, que els agrada aquest dolor particular, el soroll de la màquina i les olors dels productes desinfectants. 


                               

                         

                    

En la nostra societat els tatuatges són opcions personals que alteren la originalitat del cos però com influencien als subjectes?
La meva recerca etnogràfica i el meu interès per la temàtica és anterior a l’inici d’aquest present estudi. El fenomen del tatuatge m’interessa des de fa anys, no tant sols perquè jo en porti i molts dels meus amics i amigues també sinó perquè els considero una creació artística i sobretot un simbolisme i un sentiment inscrit a la pell. Un tatuatge és i serà immodificable, perdurarà i el seu significat i la seva qualitat original s’anirà transformant amb el temps. A partir de les converses executades amb els actors he pogut extreure conclusions que m’han portat a reunir tipologies de tatuatges amb el seu simbolisme i significat més representatiu.




Un complement corporal.
Marca l’absència de significat o rerefons biogràfic dels dissenys emprats. La intenció d’aquests és decorar la pell sent l’estètica un factor clau.


Una manifestació política i social.
Molts estils o grups urbans s’han identificat amb elements estètics visibles. El que es vol projectar és la diferència amb altres grups. Alguns estils es converteixen en font d’inspiració pel conjunt de joves marcant tendències.
“Tota marca de tatuatge és anàloga a un símbol. Hi ha lemes, anagrames, inicials, inscripcions. Es pot observar també l’influx polític en els tatuatges, doncs s’inscriuen sobre la pell lemes revolucionaris i de protesta...” (Ganter, 2005). 


Un record, un homenatge
Molts dels tatuatges representen simbolismes amb l’objectiu de commemorar una data, per recordar una persona que ja no hi és, per marcar-se el nom d’una persona estimada (tot i que aquesta persona, amb el temps pot acabar sent tot el contrari) o, fins i tot, per mostrar l’admiració vers un personatge famós o sèrie televisiva.


Sens dubte el tatuatge és un símbol d’identitat com a forma d’expressió en que els individus es defineixen. Coneixem el recorregut que ha pres fins ara el que no sabem és el paper que adoptaran les properes generacions. Actualment s’estan portant a terme noves tendències (com l’escarificació) pràctiques que no són del tot acceptades i que recorden a les mirades d’estranyesa vers el tatuatge temps enllà.
A partir d’aquí, el meu desig és continuar la recerca, conèixer més espais, més professionals i més individus. Tenir constància de com és la presentació social del cos aquí i allà.
La pell tatuada és i serà un embolcall de la persona. Un recobriment que formarà part d’aquesta però que també actuarà, ocuparà un lloc propi, es transformarà amb el pas del temps i es redefinirà constantment en la pròpia construcció social. 

Bibliografia
Bourdieu, Pierre. (1991): La distinción, Madrid, Taurus.
Ganter, R. (2005): De cuerpos, tatuajes y culturas juveniles, Santiago de Chile, Espacio Abierto, Cuaderno Venezolano de Sociología.
(Web:http://www.revistas.luz.edu.ve/index.php/ea/article/viewFile/3593/3492)


Les fotografies són extretes d'arxiu personal i realitzades per mi.
Si voleu contactar amb el tatuador: barbas82@yahoo.es





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada